En los últimos cien años, la astrofísica y la cosmología han apartado a la Tierra y al ser humano de cualquier puesto de privilegio cósmico. Un desplazamiento que puede resultar incómodo, porque cuestiona el sentido de nuestra existencia. Pero... ¿y si justo esta posición periférica, lejos del centro de la galaxia, ha sido clave para el desarrollo de la vida?
Manel Perucho nos invita a recorrer el espacio-tiempo para explorar los escenarios más destructivos del cosmos: supernovas, agujeros negros, flujos relativistas, galaxias activas… Y lo hace con un doble propósito: entender cómo la violencia cósmica ha contribuido a hacer posible la vida y tomar conciencia de nuestro lugar en un universo que ni nos espera ni nos necesita.
Gracias al tono divulgativo y riguroso del texto y a las ilustraciones de Clara Murgui, esta obra se convierte en una lectura amena e imprescindible para entender el universo que nos rodea.
En els darrers cent anys, l’astrofísica i la cosmologia han apartat la Terra i l’ésser humà de qualsevol lloc de privilegi còsmic. Un desplaçament que pot resultar incòmode, perquè qüestiona el sentit de la nostra existència. Però... i si justament aquesta posició perifèrica, lluny del centre de la galàxia, ha estat clau per al desenvolupament de la vida?
Manel Perucho ens convida a recórrer l’espaitemps per a explorar els escenaris més destructius del cosmos: supernoves, forats negres, dolls relativistes, galàxies actives... I ho fa amb un doble propòsit: entendre com la violència còsmica ha contribuït a fer possible la vida i prendre consciència del nostre lloc en un univers que ni ens espera ni ens necessita.
Gràcies al to divulgatiu i rigorós de l’autor i a les il·lustracions de Clara Murgui, aquesta obra es converteix en una lectura amena i imprescindible per a entendre l’univers que ens envolta.
